AnsietatMedicina Emocional

Les crisis d’angoixa, que són?

Segurament coneixes a algú que ha sofert una crisi d’angoixa, o possiblement l’has sofert en la teva pròpia pell, no és una situació agradable i tots en un moment o un altre hem parlat de la situació viscuda amb el nostre entorn, però realment Que és una crisi d’angoixa? Per què em passa o perquè m’ha passat? Em pot quedar seqüeles? Són perilloses? Com gestionar-les?
Aquestes i moltes altres preguntes ens vénen al capdavant quan es parla des de l’experiència de l’actor principal o des de l’observació de l’espectador, sigui el que sigui el cas la següent informació és per a tots.
Una crisi d’angoixa s’origina quan el sistema d’alarma s’engega, sovint sense que hi hagi un veritable perill i desencadena una sèrie de símptomes en cascada que ens provoca una sèrie de sensacions a les quals nomenem angoixa.
Antropològicament parlant les crisis d’angoixa han servit a l’ésser humà per seguir existint, si ens situem en l’era dels nostres avantpassats que vivien en les cavernes, era habitual que els habitants de l’època estiguessin en constant alerta a causa dels perills que els envoltaven. Aquest senyal d’alarma que va anar tan bé en el passat és la mateixa que ara malament cataloguem com a malaltia. Si continuem disseccionant la crisi d’angoixa veurem que hi ha coses en comú en totes elles, la seva aparició és sobtada, no avisa, d’aquí el factor sorpresa que ens pot condicionar; mai ve sola, la por i / o l’ansietat són els seus detonants companys de viatge i solen durar un breu període de temps, encara que sembli una eternitat. El factor mental / emocional augmenta les sensacions fatalistes del que la pateix aprofitant qualsevol motiu per crear-la.
Físicament els símptomes que podem notar són els mateixos que els nostres avantpassats utilitzaven per posar-se fora de perill, però com la situació ja no és la mateixa les reconeixem de forma diferent, la respiració s’accelera, lògic si necessitem més oxigen per fer un esforç físic com córrer, caçar o lluitar, però al no realitzar aquesta activitat ens pot produir marejos, sensació d’ofec, opressió en el pit, etc.
Per lluitar o fugir necessitàvem que la sang arribés més ràpid i amb més quantitat als nostres músculs, com ara aquesta situació normalment no s’arriba a produir les palpitacions o taquicàrdies són més notòries.
Com la musculatura ja té més oxigen i més reg sanguini es tiba per actuar però com no la utilitzem per realitzar una activitat podem sentir tibantor muscular o enrampades i dolor. Tot això ens portarà a un estat de sudoració important per a la tensió i calor que estem generant en el nostre cos.
Els nostres nervis es crispen a causa que la nostra ment busca el senyal de perill que ha desencadenat la crisi però no la troba i fa que augmenti la desconfiança i la aprensió al nostre al voltant.                                                                                                                                             El nostre sistema digestiu deixa de funcionar perquè el nostre cos té altres prioritats podent produir nàusees i vòmits.
Aquestes són algunes dels senyals que notem quan tenim una crisi d’angoixa, es pot veure la similitud de la simptomatologia des de fa milers de generacions fins avui, en canvi l’ús que li donem és molt diferent.
Avui el detonant és més mental / emocional, actuant habitualment sobre falses situacions creades per pors, estats nerviosos o tensió.
El fet que la crisi es desencadeni en un àmbit innocu no vol dir que pugui ser exactament així, possiblement relacionem un fet o experiència del passat en el present, fent que aquest fet materialitzi la crisi en el present, on no té sentit.
En Teràpies i Salut disposem de diferents tècniques per tractar les crisis d’angoixa, depenent de la situació es pot treballar per anticipar-nos a ella i aprendre a gestionar el que la pot activar-la (la millor alternativa que es pot aconseguir) o bé per reaccionar una vegada ja estem vivint-la i no sofrir-la en tota la seva intensitat (recordem que solen venir al nostre conscient de sobte si no sabem manejar la situació que pot desencadenar).
El positiu de tota la situació és que les crisis d’angoixa mai representen un perill per a la salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *